“Les dones del poble són les que més han patit els efectes econòmics de la pandèmia”

Algaidina de tota la vida, és una de les tres dones batlesses (juntament amb Magdalena Perelló, a Llubí, i Francisca Mora, a Porreres) que estan al capdavant de consistoris del Pla de Mallorca. Tot i que es va formar com a infermera, i hi va exercir durant molts d’anys, porta vinculada a la vida política municipal des del 2003, any en què va formar part per primera vegada de les llistes electorals. Després seria regidora de Cultura i Festes i més tard d’Educació, Cultura i Cooperació. En ser elegida batlessa del municipi el 2015 va deixar la seva feina d’infermera per dedicar-se a la batlia durant les dues legislatures.

Se sent molt arrelada al poble que governa: “sempre he viscut aquí i he participat i col·laborat de manera activa amb associacions o entitats, com el club d’esplai”. Quan se li demana per quan va sentir interès en la política, explica que va ser un procés, que va començar quan, sent batle del poble Francesc Antich, un grup de joves entre els que estava na Maria Antònia, va començar a participar i col·laborar amb el grup de persones que formaven part de l’equip consistorial, “ja que compartíem les idees i la manera de fer feina pel poble”.

Sobre els reptes que enfronta com a batlessa, diu que enguany ha estat el més difícil: “la màxima que diu que els polítics hem de fer feina per a les persones ha estat el gran objectiu diari, tot i saber que a vegades no hem pogut arribar a tothom així com voldríem, però l’esforç hi ha estat i segueix sent el mateix”.

Pel que fa a obstacles per exercir la política sent una dona, afirma que ella personalment no creu que els hagi viscut, si bé és cert que reconeix que això es deu en gran part als aprenentatges familiars: “he d’agrair l’educació dels meus pares, tant a jo com a la meva germana sempre ens van transmetre que el fet de ser dona no ens havia d’aturar per voler aconseguir tot el que volguéssim”. Ens explica que els principals problemes que afecten el municipi estan relacionats amb la manca d’oportunitats al món laboral a causa de la crisi econòmica generada per la pandèmia: “les dones i els joves són els que més ho han patit”.

Més enllà de la seva experiència personal, assumeix que queda molta feina a fer per garantir la igualtat d’oportunitats per a homes I dones. “Al nostre municipi hem creat la comissió d’igualtat on hi estan representats tots els grups polítics, associacions i entitats, per avançar plegats perquè el nostre municipi sigui igualitari”, expressa.Tot i que al seu equip de govern hi predominen les dones (6 de 9), li agradaria que hi hagués més dones que s’hi dediquessin a la política. “Mentre no puguem conciliar vida familiar i laboral, les dones ho tindrem més difícil”, explica, “encara hi ha molt de camí per fer: igualtat de salaris, horaris de feina que facilitin la conciliació i el reconeixement i accions contra la violència de gènere”.