El paper dels mercats i les fires singulars: el cas del Mercat de Sineu

Margalida Mulet i Tomàs Vibot

Doctora en antropologia social, especialitzada en antropologia de l’alimentació i l’agroecologia.
Filòleg i investigador del patrimoni material i etnològic de Mallorca.

La Direcció General de Polítiques per a la Sobirania Alimentària, de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, va comanar la passada primavera un estudi sobre “El paper de la pagesia en la cultura material i immaterial dels mercats i fires singulars de les Illes Balears”. Aquest estudi, redactat per un equip multidisciplinari, hi ha inclòs el Mercat de Sineu com a exemple de mercat històric.

Els factors que s’han tingut en compte a l’hora d’incloure- hi alguns mercats han estat:

1.- Presència majoritària o molt significativa de producte agrícola, ramader i/o pesquer davant altres tipus d’oferta.

2.- Rellevància del producte local i/o ecològic.

3.- Ser un mercat històric, això és, arrelat en el temps i en la tradició, i -si se’n dona el cas- amb un pòsit arquitectònic o toponímic encara vius.

4.- Tenir notable activitat.

A hores d’ara, el mercat de Sineu és l’únic del Pla de Mallorca que entrarà en l’estudi, tot i que a nivell de fires sí que la comarca tindrà una presència important amb la Fira del meló de Vilafranca, la Fira de la Mel de Llubí, la Fira del Porc Negre i la fira de maig a Sineu, la Diada de Fira ecològica de Porreres, entre d’altres.

Dins el marc de l’estudi, que s’entregarà el febrer del 2021, s’han realitzat dues visites de camp al mercat de Sineu amb l’afany d’esbrinar la quantitat de producte local que s’hi ven, les demandes dels pagesos i pageses, l’impacte de la COVID- 19 en la producció i la venda, l’evolució del mercat i la visió del seu futur per par t dels diferents actors.

El mercat de Sineu va tornar a obrir les por tes dins l’Estat d’Alarma, dia 6 de maig, amb menys parades de l’habitual. Una de les polítiques dutes a terme per l’ajuntament davant aquesta situació de pandèmia ha estat tornar els diners de la quota anual per vendre al mercat, des del mes de març fins al mes de desembre del 2020. Aquesta política ha alleugerit la situació econòmica dels productors i venedors, que actualment tot i vendre al mercat no han d’abonar les taxes per fer- ho. Una paradoxa que s’ha trobat ha estat la (casual?) coincidència que els productors de fruita, verdura, mel, entre d’altres, tenen una visió general negativa. Es queixen molt de les condicions que tenen, de les traves administratives i jurídiques, de les poques facilitats que troben, veuen el relleu generacional complicat i el futur del sector agrari molt negre. “Creiem que s’hauria de prohibir la venda de segons quins productes a les grans superfícies per a nosaltres poder tenir un producte diferenciat. A més, no trobem normal que se’ns imposin moltes regles i normatives de sanitat, fitosanitaris, etc. i després deixin entrar i vendre producte d’Egipte o altres països que no tenen cap control”. “A les fires no entenc que no prioritzin el tipus de producte de fires; ara es venen productes que pots trobar al supermercat i això no té cap sentit. No es preocupen pels d’aquí ni pels que fem un producte diferenciat, artesà, venut en circuit curt. El sistema ho vol fer tan bé que destrossa la nostra feina”.

D’altra banda es troben els revenedors, que en són part destacada, els quals tenen una visió més aviat positiva. Creuen en general que se’ls ha donat ajut i prou promoció des de les institucions. D’aquests molts n’han heretat la parada o tenen assegurada la continuïtat familiar. Un d’ells apuntava que “la pagesia té mal futur als mercats perquè els resulta més còmode anar a vendre tot el gènere de cop a Mercapalma i no perdre hores als mercats, ja que aquestes hores les poden utilitzar per produir. Crec que d’aquí a 10 anys ja no hi haurà pagesos als mercats. Ma mare tenia hort i venia els seus productes; jo ja no ho faig, només revenc els productes d’altres, perquè després de tota la feina al camp quasi no et paguen res pel producte. Si no tens moltes hectàrees de producció noval la pena”.

Els venedors que fa més anys que venen al mercat de Sineu coincideixen que la qualitat del producte i de la venda ha baixat molt. L’evolució dels hàbits de consum i dels estils de vida moderna (falta de temps, incorporació de la dona al mercat laboral, reducció dels nuclis domèstics, abandonament dels camps i preponderància del sector serveis, etc.) han implicat també una evolució en el tipus de productes que es venien, com per exemple l’aviram. La venda de races autòctones ha baixat moltíssim: “ara la gent només vol gallines ponedores que te donin ous l’endemà i, clar, la gallina mallorquina no és rendible, però és nostra”.

Alguns venedors aposten també per productes diferenciats de cara als turistes (les fruites més cares, versions tunejades del tambor d’ametlla però amb plàtan, anacard, mango, etc. o sucs de fuites) mentre que d’altres es centren en el producte local, que és el més demandat pels mateixos mallorquins. Ara bé, en general, els mercats no s’escapen de la dinàmica de temporada turística baixa i alta, i diversos venedors es queixen de les poques vendes durant l’hivern apuntant que veuen el futur dels mercats com un producte més de temporada.

En definitiva, tal com afirma el catedràtic d’Economia Aplicada Javier Casares, la salut d’una ciutat es pot comprovar amb una visita al seu mercat. Per això, calen accions decidides perquè els mercats i fires tradicionals tinguin un futur assegurat, i això passa perquè als placers els sigui rendible. I, a dia d’avui, la pota més fluixa és la dels placers productors, que són els que ens asseguren de manera més fiable el tan demandat “producte km 0”. Cal veure els mercats i les fires tradicionals com a par t indissociable del nostre cabal cultural i, per tant, de la nostra idiosincràsia com a comunitat històrica.