Entrevista a Mariona Luís, gerent de l’Institut Balear d’Innovació Empresarial

Mariona Luis és la nova directora gerent de l’IDI, ens instrumental de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius del Govern de les Illes Balears. Mariona Luis és Enginyera Industrial, amb l’especialitat en Organització Industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya. La trajectòria laboral de Mariona Luis s’emmarca principalment en el disseny i la implantació de projectes i polítiques d’innovació en el sector públic i privat.

Quina és la tasca que fa l’IDI?

L’IDI és l’Agència de Desenvolupament Regional de les Illes Balears i, com el seu nom indica, és una entitat orientada a que la Comunitat Autònoma de les Illes Balears es desenvolupi a nivell econòmic, diversifiqui l’activitat i fomenti la competitivitat i la sostenibilitat entre les empreses.

Feim molts de tipus de projectes diferents, i principalment tenim tres perfils d’entitats o persones a les quals ens dirigim: per un costat, als emprenedors, oferint-los formació, acompanyament i suport en el procés d’emprendre, de crear una empresa o establir-se com a autònoms. En aquest sentit, també gestionam la incubadora d’empreses del Centre BIT d’Inca, que és un lloc on poden establir-se les empreses quan estan començant.

En segon lloc, ens dirigim a empreses industrials: tenim una línia de finançament bonificat que fa que puguin fer inversions sense pagar interessos ni quotes d’estudi ni d’obertura; hem articulat una política de clusters (agrupacions d’empreses que comparteixen per fer-se més grans) en el sector nàutic i en el d’hàbitat; feim actuacions concretes per al sector de la moda i químic; organitzam el Palma Internationa Boat Show; i donam suport a la internacionalització de les empreses que volen exportar els seus productes a fora.

En l’àmbit industrial, també, enguany, confiam a començar la construcció d’un polígon industrial a Porreres, per donar resposta a la manca de sòl industrial que hi ha a les Illes.

En tercer lloc, tenim programes específics per al petit comerç: oferim als ajuntaments els programes de dinamització comercial, oferim formació en línia per al comerç i des de fa quatre anys hem posat en marxa la marca “Pa d’aquí”, juntament amb l’Associació de Forners de les Illes Balears. En el marc d’aquest projecte, actualment feim una campanya de tot l’any sobre els productes de forn i rebosteria.

Què entenem per innovació empresarial?

Hi ha moltes definicions d’innovació empresarial, però per a jo la que em resulta més senzilla i em permet prendre decisions en el dia a dia és la següent: “Innovació és Noves Formes d’Oferir Valor als Clients”. Aquesta definició té tres components: un component de NOVETAT (hi ha d’haver qualque cosa nova), un component de MERCAT (hi ha d’haver qualcú disposat a pagar per la innovació que proposam) i un component de PROCÉS (la innovació no és tenir una idea feliç, sinó que és un procés que aplicam cada dia en la nostra empresa pensant com podem oferir més valor, cercant idees i implementant-les en els productes o serveis de l’empresa, en els processos, en les formes d’organització o en les formes de comercialització de les empreses).

Si en lloc de la paraula “clients” feim servir la paraula “societat”, hi afegim el component de sostenibilitat fonamental en l’empresa d’avui en dia, que ofereix valor a les persones i l’entorn on s’ubica, sense hipotecar el futur de les generacions que venen.

Hi ha experiències d’innovació empresarial a les Balears? Com estam en aquest tema?

Tot i que les estadístiques d’innovació tecnològica parlen d’una Comunitat Autònoma en els darrers llocs en l’enquesta d’innovació tecnològica de l’Instituto Nacional de Estadística, nosaltres veiem en cada moment nous productes, nous serveis, noves formes de comercialització, nous processos i noves formes d’organitzar-se de les empreses. És la gran oportunitat dels moments de crisi, “el hambre agudiza el ingenio”. Hem vist innovacions en la transformació ecològica de les empreses en els darrers mesos, i esperam que aquest greu període de crisi que vivim provoqui una gran transformació dels sectors productius i dels hàbits de consum de les persones. El millor encara ha d’arribar!

Coneixeu experiències d’innovació empresarial a algun dels municipis del Pla de Mallorca?

I tant que sí, des de l’IDI hem treballat amb empreses innovadores com Poraxa, una empresa que fabrica poliestirè expandit a Porreres i que ha rebut reconeixements pels seus projectes de reciclatge i per apostar per l’economia circular, però ens consta que n’hi moltes altres. Hi ha un sector potent vinculat a la construcció i l’equipament de la llar, la producció d’embotits i l’agroalimentari, en general.

Pensau que és important que a l’interior de Mallorca, una regió encara molt rural a una illa que ha basat la seva economia en el model de sol i platja enfocat al turisme, hi hagi empreses que aposten per altres sectors econòmics? Per què?

Les teories econòmiques ens indiquen que és fonamental la diversificació econòmica de qualsevol territori, que cap sector hauria de tenir un PIB superior al 20% del PIB total del territori, i això a Balears no ha vengut així des dels anys 60. Des de fa més de 60 anys, per tant, qualsevol inversió ha resultat molt més rendible si es dedicava al turisme que si es dedicava a qualsevol altre sector, i el resultat és el que tenim ara: un monocultiu econòmic que conté més del 60% del PIB, altament depenent de problemes conjunturals, com ara els sistemes de transport de persones i mercaderies, les pandèmies, la por al terrorisme, etc.

Pensam que allò que està passant ara és una oportunitat per crear una nova empresa, tant empresa productiva de mida petita per abastir mercats locals, nacionals i internacionals amb productes d’alt valor afegit, com a una empresa basada en el coneixement, la creativitat i la cultura. Una empresa viable econòmicament, però a la vegada centrada en les persones i la cura de l’entorn, una empresa regenerativa, que deixi a les següents generacions un llegat millor d’aquell que vàrem rebre. I esperam que aquesta aturada obligatòria en el camí sigui el disparador d’un procés de reflexió sobre on ens duu aquest camí i si un altre camí és possible.