Na Maria Magdalena Alomar, coneguda per tothom com a Malena, va decidir-se a estudiar filologia perquè la seva mestra, Francisca Caimari, la va animar a fer-ho. “Ella ens va estimular molt, moltes dones de Sineu en aquell moments es dedicaven a preparar aixovars o a treballar a les fàbriques de teixits”, explica na Malena. Ella va poder estudiar a l’institut d’Inca, “de nova creació, amb professors joves i entusiastes, era un formiguer d’iniciatives”. Na Malena ho tenia clar, volia estudiar i partir del poble: “ma mare trobava que era dur-me a la perdició, per sort una germana gran em va donar suport i finalment la família em va recolzar”. Com na Francisca, però deu anys més tard, va ser la primera dona de la seva família a tenir estudis universitaris.
Quan se li demana que perquè va triar també filologia, respon que, a més de la inspiració de na Francisca, va jugar un paper clau un altre mestre seu, l’algaidí Biel Majoral. “Ens va obrir els ulls, unes quantes ens vam interessar per la cultura popular, les gloses, el ball… A Sineu també teníem la influència del reconegut glosador Biel Caragol”, recorda.
Va marxar a Barcelona estudiar i s’hi va quedar 15 anys treballant. Va tornar a Mallorca els anys 90, a on s’ha dedicat des de llavors a la docència. També va ser professora associada de la UIB i a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears.
Fent balanç, explica: “he tingut una situació professional molt bona, m’ha agradat molt l’ensenyament i m’he trobat amb gent que m’ha ensenyat molt i ha reconegut la meva feina, en un ambient que m’estimulava, he pogut investigar i fer cursos de postgrau”. Ara bé, també reconeix que ha pogut dedicar-se tant a estudiar i a desenvolupar la seva carrera professional perquè va decidir no tenir fills, i que altres dones ho tenen molt més difícil. “Les dones continuen tenint problemes per accedir a alguns espais, el sostre de vidre existeix”, afirma, “jo he vist com moltes dones joves que es plantejaven la maternitat acabaven abandonant la seva carrera, no podien amb tot”. També destaca moltes dones dins l’ensenyament que, amb moltes dificultats i perseverança, van aconseguir crèixer professionalment, alhora que formaven una família: “dones que rendien al 100%, que tenien tota la voluntat i ho donaven tot, pobre de qui digués que no eren capaces, potser no es declaraven feministes, però amb la seva actitud diària ho eren”.
Na Malena també està molt vinculada al col·lectiu feminista de Sineu, Dones d’Arrel: “estam al segle XXI i la situació ha millorat en moltes coses, però cada vegada que hi ha un cas de violència de gènere o un assassinat masclista veim que la nostra feina segueix essent més necessària que mai. Hi som i no farem una passa enrere”.