Experiències dels productors locals de la comarca

Bàrbara Mesquida

Vi, Porreres

El seu destí semblava estar escrit: forma part de la quarta generació d’una família vinatera. És la primera dona al capdavant. “Vaig néixer entre vinyes, bótes i olor de fermentació de raïm”, explica, “quan em demanaven què volia ser de gran deia que filòloga però que també volia tenir un celler petit”. Quan va ser l’hora de posar el fil a l’agulla, va estudiar filologia i enologia i va gestionar el celler familiar fins al 2012, quan vaig emprendre el seu projecte personal: les bodegues Mesquida Mora.

Tot i ser la seva passió troba grans dificultats per haver escollit dedicar – se a fer vi: “no es pot entendre com un model de negoci que busca la Rendibilitat”. Diu que el món de les bodegues està molt atomitzat, hi ha molts productors i marques, i el petit tamany no els ajuda a ser competitius. “El vi mallorquí segueix essent un gran desconegut per al consumidor local, no tant per l’estranger : la gent no li treu l’etiqueta de vi car i dolent que tenia fa 30 anys”, afegeix, “però avui en dia trobes vins de tota qualitat i preu, amb una tradició vitícola consolidada”.

A més d’a la comercialització, es dediquen a fer activitats enoturístiques, obrint les por tes del seu celler a la gent que vol descobrir com és el procés de fer vi. “No podem pagar anuncis a la tele, però ens podem donar a conèixer amb un tracte personalitzat, explicant què hi ha dar rere una botella de Mesquida Mora”, diu.

Quan se li demana perquè és tan important fomentar la producció local, ho té clar : “No hi ha altra alternativa, a una illa amb recursos limitats i si volem mantenir el paisatge, hem de fer que la producció local sigui rendible. La gent ens visita pel paisatge, i nosaltres som els jardiners de Mallorca.”

Guillem Mas

Oli, Vilafranca

Va començar a cultivar oliveres i a fer oli quan es va jubilar. Perquè oliveres? “La meva dona m’havia deixat una petita finca entre Vilafranca i Petra i em va semblar una bona manera de començar per a un pagès novato”.Avui produeix l’oli ecològic Novembre, que és el mes quan es cullen les olives. “Produïm ecològic perquè hem de fer un oli amb característiques singulars, sinò comercialment no podem competir amb una gran cooperativa d’Extremadura”, explica. Sobre les principals dificultats amb les quals es troba, diu que el més difícil, sens dubte, és la comercialització, i assenyala que a Espanya, i en particular a Balears, no hi ha una legislació específica per a petits cultivadors artesans, com a França. “Quan fas oli, envases i comercialitzes tens els mateixos requeriments que una gran empresa que fa tones, molts pagesos se n’afluixen”, es queixa.

En Guillem creu que la promoció de l’agricultura no hauria de caure només damunt del pagès, i que la solució no passa tant per línies d’ajuda i subvencions sinó de promoure una legislació favorable a la seva activitat i conscienciar els consumidors de la importància de comprar producte local. “Els mallorquins i mallorquines han d’entendre que consumir una pruna de Xile no és sostenible”, afirma.

Ha notat un descens en les vendes a causa de la crisi de la Covid-19. El seu oli es venia a l’aeroport i exporten a Europa. Es queixa que el sector hoteler no inverteix en producte de qualitat, local i ecològic, perquè els hi surt més car. “Si cada hoteler cuidés una finca a Mallorca, això seria un jardí”, imagina.

Pere Mindona

Hortalissa, Algaida

Pere Ferragut Mindona (Algaida, 1977) va deixar la seva anterior feina per dedicar-se a la pagesia, amb una clara aposta per l’agricultura ecològica, especialment a l’hortalissa, a la seva finca, Can Delomo. “Els meus padrins eren pagesos, crec que era un sentiment amagat que tenia i em va sor tir fa quatre anys, però em semblava molt difícil, per la infraestructura, la maquinària… és molt guapo sembrar, però el que treus de la terra ho has de comercialitzar”, explica.

El que millor li funciona és la venda a domicili, des del principi a Algaida i Pina i ara també Llucmajor, Randa i Montuïri. També venia, abans de la crisi de la Covid-19 als menjadors de les escoles d’Algaida i Llucmajor. També restaurants com Cap Rocat, que han apostat pel producte local ecològic, han estat bons clients. Aquesta producció, que ja estava preparada, l’han hagut de reconduir. No tenen intermediaris, i així no han d’incrementar els preus per arribar a més gent. “Ara és un moment crític per posar en venda el que hem produït: la gent cerca producte barat, i es té la falsa creença que l’ecològic és car”, explica.

Reconeix la voluntat de l’administració pública per donar suport als productors a través de línies d’ajuda, però “per la pagesia aquesta voluntat es torba molt en concretar – se en accions concretes”. Creu que l’aposta està en l’associacionisme, en fer xarxa, per això es coordina amb Apaema per formar par t d’una cooperativa de productors locals i ecològics per distribuir un ventall gros de productes.

Creu que, a poc a poc, està canviant el per fil de consumidors: “Hi ha gent que està interessada en veure el procés, disfruten de venir a l’hort. És una manera de fer la compra diferent, fent una volta per fora vila”.