“Em fa sentir molt orgullosa la feina de conservar varietats de llavors antigues”

Foto: Cati Vaquer @deporreres

Quan el 1875 en Francesc “Just” (el seu malnom) va començar a assecar llavors a Porreres per fer planters de planta hortícola i vendre als seus veïnats segurament no s’imaginava que 5 generacions després la seva descendència continuaria el negoci. Tot i que va ser un home, en Francesc, qui va iniciar la tradició, la història dels planters de Ca Na Justa ha estat marcada per la tenacitat de les dones de la família. “Varen sortir valentes ses Justes”, diu na Cati Vaquer, qui ara està al capdavant del negoci familiar que va iniciar el seu repadrí Francesc. Els seus principals clients són els petits pagesos o els clients particulars de Mallorca que busquen varietats autòctones.

Quan se li demana pel nom dels planters, així, en femení, explica que, el repadrí va tenir cinc filles, i que la gent del poble els hi deia “ses justes”, pel malnom de son pare. Dues d’elles es van dedicar, com son pare, a fer planter, una d’elles la padrina de na Cati, que no va perdre el malnom heretat. I així es va quedar, Ca Na Justa.

“Jo vaig néixer dins un planter”, explica na Cati. Tot i que va passar bastants anys treballant al sector de la construcció, quan els seus pares, que havien heretat el negoci dels planters, es varen voler jubilar, ella va sentir la responsabilitat de fer-se’n càrrec. “Per culpa meva Ca Na Justa es tanca, em vaig dir”, explica. Tot i que els seus pares no la varen animar gaire: veien que hi havia un bot generacional amb el cultiu hortícola, que les noves generacions ja no tenien tant d’interès i que el negoci acabaria per tancar-se”. Gairebé un segle i mig després Ca Na Justa segueix a ple funcionament, perquè la generació que no tenia en sembrar la va recuperar en jubilar-se i el jovent motivat per l’alimentació sana també s’ha pujat “al carro” dels horts d’autoconsum. Na Cati també detecta un repunt en les vendes per mor de la pandèmia: “la gent està més dins ca seva i vol entretenir-se, i també molta gent s’ha quedat sense feina”, explica.

“Aquesta és una feina que requreix molta delicadesa, per seleccionar i fer la llavor, i les dones jo crec que som més cuidadoses”, reflexiona. Sobre les dificultats que ha trobat per tirar endevant el negoci sent dona, afirma que ara mateix no en troba, però que si és cert que als seus inicis li va jugar en contra. “Quan vaig agafar el negoci, que tenia 30 anys, de vegades venien clients i em déien que s’estimaven més esperar que els atengués mon pare”, recorda.

Assegura que és una feina molt exigent i dedicada (son pare li deia que “qui fa planter hi ha de dormir”), però que és molt gratificant. “Veure que amb la nostra feina aconseguim conservar varietats antigues, tradicionals i d’una qualitat impressionant, em fa sentir molt satisfeta i orgullosa” diu aquesta porrerenca, ”totes aquestes varietats no les trobes al mercat, o les fas tu o desapareixen!”.