“Les dones han jugat un paper fonamental en la conservació de l’agrobiodiversitat”

L’Associació de Varietats Locals és una entitat sense ànim de lucre que es va constituir el 2002 a partir de la proposta de pagesos, tècnics i estudiosos de l’agrobiodiversitat de les Illes Balears, i que treballa majoritàriament a Mallorca.

L’entitat treballa per a la recuperació de les varietats locals d’hortalissa, llegums, cereals i fruiters, així com dels coneixements pagesos que hi van associats. La seva seu és a Porreres i n’Aina socies, ambientòloga i màster en agroecologia, i na Maria Massanet, enginyera agrònoma, conformen l’equip tècnic que duu a terme les tasques diàries de l’associació.

N’Aina ens explica les principals línies de feina de Varietats Locals: “de manera permanent i més estable tenim el projecte de multiplicació de llavors, al qual treballen diferents pagesos que reprodueixen els llavors, i també comptam amb un equip de voluntaris que ens ajuden amb l’extracció de la llavor, en un procés que feim aquí a Porreres”. A més, distribueixen les llavors a una xarxa de 32 botigues cooperatives i cada any fan un catàleg de llavors, just abans de la temporada d’estiu. “Hi havia una demanda dins el món pagès de poder comptar amb llavors tradicionals i conservar-les i hi hem respost”, diu n’Aina. A més ofereixen espais formatius a través del Fogaiba, a pagesos professionals i aficionats, que volen aprendre a empeltar o extreure llavors.

“En el nostre dia a dia, al món de la pagesia i les reunions institucionals, treballam més amb homes; ara, a nivell tècnic i amb l’equip de voluntàries hi ha predominança de dones”, reflexionen. La conclusió que treuen és que a espais de producció i representació o presa de decisions “arrasen” els homes, mentre que a la part de gestió i sosteniment de l’activitat, una feina potser més invisible, però imprescindible, hi ha molta participació de dones. “Les dones han jugat un paper fonamental en la conservació de l’agrobiodiversitat”, diu na Maria, “ens trobam que a les llars són les dones qui tenen més informació de les llavors i qui les han conservat de generació en generació. Potser el sector de la producció està més masculinitzat, però el sector llavors és femení”. Per n’Aina això pot estar relacionat amb que la conservació de les llavors ha estat molt relacionada amb els cultius d’horts devora les cases, dels quals sovint se’n feien càrrec les dones de la família.

N’Aina recorda com a la seva carrera, Ciències Ambientals predominaven lleugerament les dones, mentre que en el cas de na Maria era tot el contrari. En el cas de les dues duen l’amor pel camp i pel Pla a la sang: vénen de famílies pageses, la de n’Aina a Montuïri, la de na Maria a Ariany.

Reconeixen que de vegades s’han trobat amb dificultats pel fet de ser dones, sobretot en el cas de n’Aina per temes de conciliació familiar: “les juntes són amb pagesos i tècnics homes, he hagut de batallar perquè les reunions no fossin tan tard els capvespres. Per què les dones no han pogut accedir a aquests espais de presa de decisions? Perquè s’han hagut d’encarregar de l’espai de cures i per qüestions d’horaris no sempre han pogut participar”.