Es Motoret, Llubí

Elements: mobilette, caixer senyor, pub 6 Kaires, mesclat (Palo i cassalla).

Amb motiu de les festes de Sant Feliu de Llubí, centenars de joves celebren la tradicional festa d’Es Motoret. Es tracta d’introduir una mobilette en marxa dins d’un pub (el 6 Kaires) totalment abarrotat de gent. Prèviament, un tambor i un flabiol que toquen un “jaleo” s’encarreguen d’anunciar la seva entrada. 

Una vegada a l’interior, els veïns i participants de la festa envolten al conductor, el voltegen fins i tot arribant a llançar-lo des d’un altell cap avall, tot això acompanyat de càntics centrats en la identitat del poble i cultura pròpia.

Els responsables de l’organització són els membres d’un grup de quintos que vetllen pel bon funcionament i protegeixen en tot moment la integritat física dels participants.

“És una paròdia de les festes de Sant Joan a Ciutadella”, explica Sebastià Vicens, antropòleg llubiner i estudiós d’aquest fenomen festiu, “per això hi ha tants paral·lelismes: el jaleo, la moto com si fos un cavall, banderes, el caixer senyor, etc.”. Aquesta influència es pot explicar per l’assistència massiva de llubiners i llubineres a les festes de l’illa veïna. Per Vicens aquesta és una neofesta en tota regla: “es tracta d’una celebració de recent creació, 1993,  però que recupera elements tradicionals, impulsada per joves, amb molta espontaneitat i molt d’alcohol de per mig”.

Com va començar? Un llubiner que passava amb la seva moto per davant del pub 6 Kaires el dia de Sant Feliu, sentint que a dins sonava el jaleo menorquí, va decidir entrar. Ara, cada any esperen que el “caixer senyor” (elegit cada dos anys a un dinar anomenat “Aplec de Gorans, Goranots i Golafres), entri amb la seva Mobilette. “Eren joves que havíen començat a socialitzar-se en la post-dictadura, cercàven alliberació i les festes patronals eren molt tradicionals i vinculades al calendari franquista i la religió catòlica”. Tot i que al principi va haver resistència per part de la gent més gran a integrar Es Motoret a les festes patronals (“això és una cosa que fan els joves a un bar!”) ara ja es pot dir que conviu la neofesta amb la versió més tradicionals de les festivitats patronals (concerts a la plaça, ball de bot, obres de teatre, sopar a la fresca, etc.).

Enguany (com l’any passat), la festa haurà de reduïr-se a una “performance”. El  31 de juliol, el grup de joves i el caixer major, abillats amb Epis, recrearan a l’aire lliure la mítica entrada d’es motoret a el 6 Kaires.