Ses Clovelles, Petra

Elements: clovelles d’ametlla, aigua, dimoni.

Ses Covelles és una neofesta organitzada per l’associació de joves de Petra, amb la col·laboració de l’Ajuntament, en el marc de les festes patronals de Santa Praxedis (més coneguda pels petrers i petreres com a Pixeris). “Vàrem començar el 2008 un grup de joves que teníem ganes de festes, ja que no hi havia cap festa especialment per nosaltres, només revetla, activitats infantils o per gent gran”, explica Pere Josep Bauçà, un dels organitzadors més veterans. La festa consisteix en una “guerra” de clovelles d’ametla, mesclades amb aigua, pels carrers del centre del poble. 

D’on surt aquesta idea? “Vàrem saber que Petra a principis del segle XX hi havia un local on guardaven clovelles d’ametlla per encalentir calderes, que després va convertir-se en la presó municipal”, explica en Pere Josep. De la unió d’aquestes dues idees (clovelles i voluntat d’alliberament) va néixer la neofesta. 

Amb el temps van anar incorporant elements, com l’aparició de la patrona del poble, Santa Pixeris, encarnada en una al·lota del poble al voltant de la qual la gent balla. “La gràcia de les neofestes és que no estan regides per cap protocol, es van afegint i eliminant elements en funció del que li agrada a la gent”, diu en Pere Josep.

Actualment, la festa està molt arrelada al poble, “ningú es planteja que no n’hi hagi, els nins petits estan molt engrescats”, explica en Pere Josep. Quan li demanam sobre el futur d’aquesta celebració, s’arronsa d’esquenes: “el que li doni el poble, pentura d’aquí a 20 anys deixa de tenir sentit”.

Sobre la relació de Ses Clovelles amb les festes més tradicionals, explica que “l’any que vàrem treure la patrona la gent gran estava recelosa, pensaven que ens estàvem enriguent, però tot d’una varen veure que era un reconeixement a les tradicions del poble”. També tenen detractors, que consideren que és una festa massificada i que “una tudada d’aigua”.

Enguany, com l’any passat, no hi haurà clovelles pels carrers de Petra. “Jo estic molt orgullós de la responsabilitat dels joves”, explica en Pere Joan, “farem un dinar amb els amics, ens posarem la camiseta de Ses Clovelles i farem un gin tònic”.