Les neofestes, un fenomen comarcal?
Marcel Pich i Esteve
Antropòleg i autor de “Les neofestes a Mallorca. Gimcanes, senyeres, déus pagans i mobylettes” (Ed. Lleonard Muntaner, 2019)
Les neofestes són un fenomen en auge els darrers anys. Parlam d’un seguit de celebracions que coincideixen en el temps i això, sumat al fet de compartir algunes característiques, fa que les haguem etiquetat d’aquesta manera. No debades, en forma i funció, són festes populars de les de tota la vida. I, com a fenomen recent, incorpora trets estètics nous que ens acosten a la idea de transgressió. El nucli dur d’aquestes festes el trobam a pobles de més a l’interior (a Mallorca, la gran majoria de pobles són «a l’interior»!) i especialment als de la comarca del Pla de Mallorca.
Sa Revolta, Vilafranca de Bonany. Foto: Marcel Pich.
Una de les preguntes més recurrents i interessants és el perquè d’aquesta relació. Per no faltar a la veritat, hem de dir que hi ha experiències a localitats com Esporles, Llucmajor o Palma i que és un fenomen que s’anirà estenent conforme sorgeixin grups de gent que vulguin tenir una festa allà on hi manca. No debades, la percepció que el Pla és una mena de nucli irradiador podria venir donada per una altra percepció: que és una comarca amb una identitat i una autoidentificació molt fortes.
Mucada, Sineu. Foto: Marcel Pich.
Lluny d’intentar fer generalitzacions essencialistes que ens diuen com és la gent en funció del lloc on viu, sí que podem fer algunes pinzellades que ens ajudin a comprendre perquè les neofestes s’han fet fortes al Pla de Mallorca. En primer lloc, podríem dir que per necessitat. Pobles com Sencelles, Sineu o Petra es troben, en un moment determinat, mancades d’unes festes d’estiu que responguin a les necessitats de noves generacions de joves. És possible que aquests grups vegin amb admiració celebracions tan viscudes i participades com els cossiers de Montuïri. Aquesta festa encarna, d’alguna manera, una Mallorca original i telúrica; emperò, a més, els cossiers són un esdeveniment massiu i adaptat als temps actuals.
Ses Clovelles, Petra. Foto: Marcel Pich.
Amb aquest exemple vull posar de manifest una connexió imponderable de la comarca del Pla amb la cultura popular, la tradició i la identitat. Possiblement aquesta connexió es veu alterada per l’inici de la deslocalització econòmica dels darrers vint anys i per la globalització cultural i és aquí quan entra en joc el discurs de la tradició, que s’activa quan allò que ens recorda al passat es veu amenaçat. Això seria, idò, un altre dels motius de perquè les neofestes són un fenomen arrelat al Pla.
Un tercer motiu podríem relacionar-lo amb el Pla com a entramat més o menys visible de connexions materials i culturals. El decorat, l’estètica i el passat del Pla ajuden a conformar una imatge, tant per a l’extern com per al local. Els paisatges rurals, l’arquitectura i la disposició urbana contribueixen a generar un marc mental relacionat amb l’aïllament i l’autenticitat de la comarca i això és clau per parlar d’identitat. També, evidentment, la conformació d’un univers simbòlic ple d’intencionalitats que van des del desig d’anar a dinar a Es Cruce fins penjar-se un bri d’alfabreguera a l’orella per Sant Bartomeu passant per les sonades festes de Quintos o la relació amb la terra i el seu aprofitament. Manifestacions vàlides tant per al locals com per als visitants en termes d’associació amb el Pla com a realitat. I, com no, el motoret de Llubí, les Clovelles de Petra, l’Embala’t de Sencelles o la Mucada de Sineu com a part d’aquest entramat.
Festa del motoret, Llubí. Foto: Marcel Pich.
En un altre ordre de les coses, fora interessant observar si hi ha uns codis culturals comarcals que farien que algú de Llubí pugui entendre tot el muntatge i desxifrar millor l’entramat de significants de la Mucada que no algú d’Estellencs. Si realment encara existeixen estructures sòlides que ajuden a crear escenaris particulars i de ‘comprensió comarcal’. El que està clar és que la relació entre els pobles del Pla es plasma a les neofestes, ja sigui pel desplaçament dels autòctons a una i altra festa o per la imitació per referencialitat mútua.
Embala’t, Sencelles. Foto: Marcel Pich.
Les neofestes són un afegit més a tot un imaginari simbòlic i material que genera identitat comarcal. Recullen alguna cosa similar a l’essència, que tot i ésser un constructe cultural que associam a la immutabilitat de qualque cosa, lloc o persona i que té a veure amb la nostàlgia d’un passat, és quelcom que forma part dels nostres discursos. A banda d’això, les neofestes al Pla demostren que aquesta és una comarca molt dinàmica, creativa i amb molt de potencial. Generen comunitat i, per què no, acaben esdevenint una marca identitària més d’aquest Pla del segle XXI.