Educació al Pla: una visió global

Aquest mes de setembre milers d’alumnes han tornat a les aules després de sis mesos, durant els que la seva educació ha tingut lloc a través d’una pantalla. Al Pla de Mallorca els alumnes d’infantil, primària i secundària, els més menuts a les escoletes infantils, també s’han retrobat amb els i les mestres. Al llarg d’aquest temps, durant els quals s’ha reconegut més que mai la importància dels serveis sanitaris, també s’ha destacat la centralitat de l’educació. 

Els municipis del Pla ja arrossegaven reptes en matèria d’educació abans que irrompés la Covid-19: problemes amb el transport entre municipis i els centres d’educació secundària, dificultats per connectar amb les famílies en un entorn on encara perviu la ruralitat (i la bretxa digital) i instal·lacions de vegades obsoletes i amb dimensions insuficients.

 Ara a aquests problemes endèmics se’ls suma la dificultat d’afrontar l’inici de curs més estrany que han viscut. La comunitat educativa, mestres, alumnes, mares i pares, ho estan fent amb compromís i responsabilitat.

A aquest article volem oferir una visió panoràmica de com funciona el sistema educatiu al Pla de Mallorca.

Els centres educatius del Pla de Mallorca

El Pla de Mallorca compta amb un total de 28 centres educatius on s’imparteixen estudis des del primer cicle d’educació infantil fins a batxillerat, formació professional i formació per a adults. A aquestes centres, a més, hem de sumar les cinc escoles municipals de música d’Algaida, Montuïri, Petra, Porreres i Vilafranca. La majoria de pobles compten només amb un o dos centres (amb educació infantil i primària), a excepció de Sineu (amb l’únic institut amb programa de batxillerat), Porreres (amb institut amb ESO i FP, i amb l’únic centre concertat del Pla) i Vilafranca (on es troba la CEPA Mancomunitat des Pla amb FP i formació per a adults).  

Com hem assenyalat, l’IES Sineu és l’únic de la comarca amb batxillerat. L’institut acull estudiants de nou pobles del Pla: Ariany, Costitx, Lloret, Llubí, Maria, Petra, Sant Joan, Sencelles i Sineu. El curs 2019-20, va comptar amb 945 alumnes matriculats: 738 cursant ESO i 140 batxillerat, 27 a FP bàsica i 40 a Cicle Formatiu de Grau Mitjà. L’altre institut del Pla, l’IES Porreres, acull els alumnes que cursen l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) de Porreres, Vilafranca i Montuïri. Aquest centre té un conveni pels estudis de batxillerat d’adscripció múltiple amb l’IES Felanitx, l’IES Manacor, l’IES Campos i l’IES Sineu.

Font: GOIB.

El transport escolar, una necessitat evident

El Pla de Mallorca es caracteritza per una baixa densitat de població, al que hem de sumar una interconnectivitat en transport públic deficient i molt millorable. Aquestes dues variables es manifesten de forma conjunta al sistema educatiu, de manera especialment agreujada pel que fa als estudis de batxillerat i formació professional.

Ja a inicis del curs 2019/2020, 400 persones es manifestaven a l’Institut de Sineu per protestar per la manca de transport. Els estudiants havien estat aprofitant les places vacants als busos de secundària, però el creixement dels matriculats varen fer que no quedessin seients suficients. La manca de connexió entre pobles amb transport públic motivava o bé fer transbordament a Palma, o bé desplaçar-se a l’institut en vehicle privat. El mes de febrer de 2020 s’aprovava al Parlament una proposició no de llei (PNL) instant el Govern a millorar el servei públic de transport per als alumnes de l’IES Sineu.

L’alumnat nouvingut: repte i oportunitat

Antoni Morante, actual director general de Planificació, Ordenació i Centres, presentava a unes jornades organitzades per Consell Escolar de Mallorca una diagnosi sobre l’estat i la planificació de l’educació a la illa. Entre el 1996 i el 2015, la població de les illes Balears es va incrementar en un 45%, motivat essencialment per la immigració estrangera. Aquests moviments migratoris es varen veure reflectits en l’alumnat estranger, que va passar a ser del 14%, superior a la mitjana estatal. Segons l’Anuari de l’Educació de les Illes Balears, l’escola pública acull el 82% dels infants estrangers, el 17% estudia a la concertada i un 1% va a la privada. Això, per descomptat, es veu en la realitat dels centres del Pla de Mallorca, on només existeix un centre concertat (el CC Verge de Monti-sion de Porreres).

El doctor de Geografia Humana Luís Vidaña, autor de l’estudi Les alternatives dels plans d’innovació educativa a la integració de l’alumnat estranger, inclòs a l’Anuari de l’Educació, destaca algunes característiques de l’alumnat estranger. Així, Vidaña, en una entrevista publicada a l’Ara Balears, posa en valor el compromís dels centres públics en la integració d’aquest alumnat mitjançant metodologies participatives que fomentin el treball en comunitat. En aquest sentit, els programes d’innovació pedagògica, en els quals hi participen diversos centres de la comarca, són una bona eina per a afavorir la inclusió de l’alumnat i les seves famílies en la comunitat.

La llengua és una barrera important, sobretot per a aquells que ni tan sols coneixen el castellà. Això no obstant, des dels centres educatius de Palma assenyalen una particularitat: els infants estrangers que van dels pobles a viure a Ciutat coneixen molt més el català que el castellà. 

L’oferta formativa de la Mancomunitat

Entre les accions que es duen a terme des de la Mancomunitat Pla de Mallorca s’hi troba l’educació d’adults. Des de la Mancomunitat s’organitzen cursos d’Educació de Persones Adultes amb l’objectiu d’adquirir, actualitzar o ampliar coneixements a nivell professional i personal. Tot i que la crisi de la Covid-19 ha deixat el programa en standby, l’oferta formativa inclou cursos com l’educació secundària, la preparació per a proves de català o tecnologies de la informació i la comunicació, per posar-ne alguns exemples.

Aquesta línia d’acció té la doble vessant d’actuar com a dinamitzadora social, facilitant els vincles i les relacions veïnals entre els assistents.