Experiències d’estrangers al Pla de Mallorca
Recollim les històries de veïns i veïnes d’Alemanya, Veneçuela, Escòcia i el Perú, que expliquen què els va dur al Pla de Mallorca, com és la seva vida al poble i com ha estat el seu procès d’integració.
“Viure a Vilafranca ha suposat un descans mental”
Brigitt de Jesús, VENEÇUELA
Administradora de Recursos Humans resident a Vilafranca
Na Brigitt va arribar al 2017 a Mallorca, empesa per la difícil situació que es viu al seu país. Va demanar asil i va rebre el suport de la Creu Roja, que la va incloure al seu programa per a persones refugiades. Té una filla a Veneçuela i una altra a Argentina.
“Vaig arribar a Mallorca perquè algunes amistats m’ho van recomanar”, explica, “i vaig acabar a Vilafranca perquè vaig poder accedir a un pis de lloguer de l’Ibavi”. A la seva promoció de pisos conviuen, com una petita comunitat intercultural, persones de la República Txeca, Alemanya, Marroc, etc.
“El poble m’ha donat molta tranquil·litat, ha suposat un descans mental després de la difícil situació que vaig deixar al meu país”, reconeix. Es sent agraïda pel suport que li ha donat l’Ajuntament: “em mantenen informada d’ofertes de feina i ajudes com la Renda Mínima Vital i, quan vaig tenir una lesió a un peu, fins i tot em portaven el menjar a casa!”.
Diu sentir-se molt integrada i gaudir molt de la vida al poble. Amb la seva veïnada solen anar a passejar a l’ermita de Bonany, li agrada molt l’entorn rural. “Jo sí que puc comptar ovelles si no puc dormir: però de veres! Les tenc devora la finestra”, diu rient.Gaudeix de la vida festiva del poble: “la Fira del Meló de Vilafranca és tot un espectacle! Mai havia tastat melons de tants sabors i colors diferents!”, recorda.
“Si no coneixes el Pla, no coneixes l’ànima dels mallorquins”
Ralf Breede, ALEMANYA
Mestre cerveser resident a Maria de la Salut
Va arribar fa 24 anys a Mallorca, amb la invitació per treballar com a mestre cerveser diplomat a una cerveseria artesanal a S’Escorxador. També es va dedicar al turisme, treballant molts anys a l’aeroport. Fa uns quinze anys uns amics li van oferir comprar una casa a Maria de la Salut: “una de les millors decisions de la meva vida: quina tranquil·litat i quina bona gent té la comunitat marianda!”, diu.
Fa uns anys un parell d’al·lots del poble van voler que els ensenyés a fer cervesa a casa, i van començar a produir per a l’autoconsum i per amics. La gent del poble va començar a anomenar aquesta cervesa “Ralf”, i així es va quedar. Fa poc més de 4 anys, juntament amb el seu soci Joan Vanrell, van decidir obrir una petita fàbrica amb sala de degustació.
En Ralf es sent molt integrat al poble, li agrada molt seure a la plaça i fer contacte social amb els mariandos i mariandes. “Si no coneixes el Pla de Mallorca, no coneixes l’ànima dels mallorquins: s’ha de conèixer la vida de les places, amb la gent”.
Tot i que a ell li ha anat molt bé el negoci i reconeix el suport rebut, sobretot per la Cambra de Comerç i l’Ajuntament de Maria de la Salut, opina que a Mallorca no s’impulsa prou la producció. “Seria molt bo que es facilités la producció a l’illa, sobretot en temps com aquest, que estam tan pendents del sector serveis”, afirma en Ralf, “quan apostes per la producció, els beneficis es reinverteixen”.
“Al cap d’un mes de viure a Porreres, ja entenia perfectament el català”*
Richard Nightingale Goss, ESCÒCIA
Doctorat en Etnomusicologia i entusiasta de la cultura, resident a Porreres
Va néixer a Escòcia el 1939 i va arribar a Porreres fa vint anys buscant tranquil·litat després d’haver rebut l’alta mèdica després d’una llarga recuperació, d’una paràlisi que el va obligar a deixar la docència. El seu currículum és extensíssim en el món de l’ensenyament i la cultura. Doctorat en Etnomusicologia per la universitat escocesa d’Edinburg. Domina l’anglès, escocès, Gàidhlig, francès, rus, castellà i català a més del grec i el llatí.
Quan se li demana que perquè va triar Porreres per viure, ho explica així: “Jo ja coneixia Mallorca gràcies als cursos d’estiu de la UIB i en acabar la meva convalescència vaig decidir traslladar-me a Mallorca, ja que estava prop d’Escòcia i les tradicions de camp, que és on jo vivia, era el que no volia perdre per la qual cosa no buscava una gran ciutat per residir-hi. Per Internet vaig realitzar una llista de poblacions mallorquines de les que vaig eliminar totes les que tinguessin costa i turisme. Es van quedar només unes deu i la primera de totes era Porreres. Després va venir la compra de la casa per restaurar-la i així fins avui”.
Parlant tants idiomes, no li va ser difícil afegir un més a la llista: “En un mes ja entenia i llegia perfectament el català, una altra cosa era xerrar-ho”.Molt integrat i actiu a la vida cultural i associativa del municipi, Richard participa com a voluntari per Sant Roc, amb els geganters, la batucada, els castellers i, a més, li encanta el ball de bot.
*Amb extractes de l’entrevista publicada a Diario de Mallorca, el 03/09/2013
“El Pla em recorda molt al meu poble, també una zona agrícola”
Álvaro Zavala, PERÚ
Treballa a un rent a car i resideix a Maria de la Salut
“Vaig arribar per qüestions del destí a Maria de la Salut, i ara se’m faria difícil viure a un altre poble”, explica Álvaro, “a Lima vivia a una zona agrícola i el Pla em recorda molt al meu poble, això em va ajudar a adaptar-me amb facilitat”.
Tot i que reconeix que al principi li va costar un poc integrar-se amb els mariandos i mariandes, la seva passió per la música el va ajudar a formar un cercle d’amistats.
“Avui, 10 anys més tard, puc dir que sóc un més del poble, i no només algú que hi viu”, explica. Tant és així que, el temps que té després de treballar a un rent a car, el dedica a un nou projecte de comunicació local: Ràdio Marianda, sorgida durant el confinament.
Sobre el que més i el que menys li agrada de la comarca, explica: “El Pla és la Mallorca profunda i m’agrada perquè manté les seves arrels culturals, a més, la seva part agrícola, l’arquitectura i el seu paisatge, veure les bales de palla sobre el rostoll a l’estiu o els ametllers florint a la primavera. Si hagués de triar una cosa que no m’agrada, podria quedar-me amb la difícil accessibilitat al transport públic”.