La premsa forana al Pla de Mallorca: del segle XIX a l’actualitat
Redacció El Pla.– La premsa forana es pot definir com la modalitat mallorquina de la premsa local i que, com a grup de publicacions nombroses i diverses, esdevé un fenomen periodístic i cultural ben singular i característic de Mallorca.
A finals del segle XIX, la premsa mallorquina es trobava en un bon moment tant pel que fa al nombre de capçaleres com a la diversitat temàtica. El primer terç del segle XX seria testimoni del moment àlgid del desenvolupament periodístic, que culminà amb la Segona República i que s’aturaria en sec amb la guerra civil. Durant aquesta etapa sorgiren publicacions satíriques, humorístiques i costumistes com El Bombo (1884), La Juventut (1887) i Es Tonto (1894); així com revistes literàries com La Palma (1890) o La Tortuga (1899). També es consolidaven els grans diaris d’informació com La Almudaina (1887), La Última Hora (1893), La Tarde (1903) o Correo de Mallorca (1910).
“La premsa a Mallorca en el segle XX” de l’historiador Arnau Company (DocumentaBalear, 2015), és l’obra de referència per a conèixer aquest context històric en que es va iniciar el fenomen de la “premsa forana” i el seu desenvolupament fins a l’actualitat. El Felanigense, el 1883, marcaria l’inici de la tradició periodística a la Part Forana, a la qual s’afegirien de seguida diversos setmanaris d’Inca, Sóller, Manacor i Llucmajor. Hauríem d’esperar un parell d’anys, al 1905, per a la primera publicació del Pla de Mallorca: Sinium, de Sineu. També a Sineu es fundà el 1910 la revista satírica i anticlerical Mestre Tomeu Ciri. Periódich sinavé de combat, picant, humorístic y altres herbes.
Tal com recull Company al seu llibre, moltes de les revistes d’aquesta etapa tenien un marcat caràcter polític. La mateixa Sinium fou protagonista de forts debats amb la també sineuera Sa Defensa, d’ideals contraris, arribant a una situació tan tensa que les dues publicacions acordarien la mútua desaparició el 1911. Anys més tard, l’aparició el 1931 d’El Republicano. Semanario bilingüe anti-caciquil convertiria Sineu en el centre del republicanisme del Pla, amb col·laboradors a molts de pobles de la comarca.
Altres pobles s’incorporaren a l’activitat periodística d’aquests anys: Algaida, amb publicacions com La Razón; Sant Joan, amb La Pandilla (promoguda per la dreta local); el Porreras (conservador) i La Voz de Porreras (progressista); o les revistes Juventud i Alborada, de Montuïri.
Amb l’esclat de la Guerra Civil, però, en varen desaparèixer moltes. Documenta. Notícias históricas y documentales referentes a la villa de San Juan és un cas particular, ja que es va publicar del 1941 al 1947. La publicació santjoanera va ser “un refugi per algunes persones en aquells moments difícils” que va tenir com a objectiu recopilar i ordenar les dades històriques de Sant Joan. Malauradament, el règim franquista i la censura suposaria la pèrdua de la pluralitat informativa i ideològica, que no es recuperaria fins a la democràcia.
La montuirera Bona Pau (sorgida el 1951 i encara en actiu avui en dia) representa la tímida represa durant el franquisme. Als anys seixanta, el panorama de la premsa local es va començar a revitalitzar amb el sorgiment de noves publicacions, com per exemple Ariany (1969) o Apostol y Civilizador (1974, Petra).
Amb l’arribada de la democràcia tornà la llibertat d’expressió i la pluralitat; a més, l’ús de la llengua catalana es va generalitzar. La consolidació d’aquesta nova etapa quedaria escenificada amb la fundació de l’Associació de Premsa Forana el 1978, que precediria el “boom” de noves publicacions com, per citar-ne algunes, Llum d’oli i Foganya (1978 i 1989, Porreres), Es Pi gros (1978, Lloret), Es Saig (1980, Algaida), Pu-Put, Castell-Llubí i Udol (1980, 1986 i 1993, Llubí), Fent Carrerany (1986, Maria), Sa Plaça (1992, Sa Pobla, amb cobertura a altres pobles del Pla), Damunt Damunt i Mel i Sucre (1991 i 1980, Sant Joan), Sa Sella (1983, Sencelles) o Es Molí Nou(1986, Vilafranca).
Tal i com expressa Arnau Company, la premsa forana es caracteritza pel seu fort caràcter local, amb un abast arrelat habitualment al mateix poble de la publicació (amb algunes excepcions com Cent per Cent -amb distribució a Manacor, Sant Llorenç, Petra, Sant Joan i Vilafranca- o Sa Plaça-distribuït al Raiguer, Nord de Mallorca i als planers Lloret, Llubí, Maria i Sineu-).
Cas especial fou el de L’Observador del Pla (2003), que posava el seu focus en el conjunt de pobles de la comarca.
En l’actualitat, les publicacions s’han hagut d’adaptar als nous canvis digitals, i algunes d’elles, a més de l’edició impresa, també en fan una de digital que mantenen actualitzada gairebé diàriament. A més dels esmentats Cent per Cent i Sa Plaça, encara podem llegir i gaudir de les pàgines d’Es Saig (Algaida), Fent Carrerany (Maria), Bona Pau (Montuïri), Llum d’oli i Porreres (Porreres), Sa Plaça (Sa Pobla, etc.), Mel i sucre (Sant Joan), Sa Sella (Sencelles) o Díngola (Sineu). I, per descomptat, aquest El Pla, des del qual intentam reflectir la visió global i l’actualitat del conjunt dels pobles que conformen el Pla de Mallorca.